Toda la vida estaba
en tus pálidos labios...
Toda la noche estaba
en mi trémulo vaso...
Y yo cerca de ti,
con el vino en la mano,
ni bebí ni besé...
Eso pude: Eso valgo.
Mentre conduïa em va semblar que la lluna d'ahir no era del tot clara...en un principi em va semblar incomplerta, després vaig veure que estava totalment plena...no sé, potser era jo...Sí, segur, era jo!
Mentre conduïa em va semblar que la lluna d'ahir no era del tot clara...en un principi em va semblar incomplerta, després vaig veure que estava totalment plena...no sé, potser era jo...Sí, segur, era jo!
ResponderEliminarMagnífic i vívid aquest poema.
Manel: L'estava preparant per publicar aquesta nit... i s'ha escapat, es veu que es volia deixar veure abans.
ResponderEliminarLa lluna plena és avui ;-)
Uf!! quin descans! ja em semblava... ;)
ResponderEliminar