Estaban hechos el uno para el otro, predestinados a amarse desde el primer momento en que se vieran. Por eso ella perdió el autobús aquel día. Por eso jamás llegaron a conocerse.
Flx gracias por venir y comentar, en denso y breve como tu blog, me gusta, volveré.
Carmilla... els passadissos foscos de la blogosfera són inescrutables. Encantada de trobar-te per aquí.
Ai, Auster, com és pot parlar de casualitats i atzar sense mencionar-lo? no es pot, és l'escriptor de l'atzar -i de les vides fosques sempre a la ratlla de l'abisme-. Com a Murakami no el puc llegir massa sovint, em cal intercalar altres coses més lleugeres i lluminoses emmig, o m'arrosseguen. Aixó sí, no saps el bé que m'ho vaig passar amb Creía que mi padre era Dios, un gustàs.
- Muy bueno!!! es tan romántico...
ResponderEliminar(Morticia Adamms)
- Como una rosa tronchada
ResponderEliminar(Gomez Adamms)
Me ha recordado a PFEIFFER y Rutger HAUER y su noche-dia en LADY HALCON
ResponderEliminar...pero esa tenía final feliz, o por lo menos terminaba la peli antes de poder saber qué ocurría con ellos a partir de entonces.
ResponderEliminarNO FATE
ResponderEliminarUns història trista... dels encontres que mai seràn, de la cabdal importància de l'atzar a les nostres vides... (Auster dixit)
ResponderEliminarFlx gracias por venir y comentar, en denso y breve como tu blog, me gusta, volveré.
ResponderEliminarCarmilla... els passadissos foscos de la blogosfera són inescrutables. Encantada de trobar-te per aquí.
Ai, Auster, com és pot parlar de casualitats i atzar sense mencionar-lo? no es pot, és l'escriptor de l'atzar -i de les vides fosques sempre a la ratlla de l'abisme-. Com a Murakami no el puc llegir massa sovint, em cal intercalar altres coses més lleugeres i lluminoses emmig, o m'arrosseguen.
Aixó sí, no saps el bé que m'ho vaig passar amb Creía que mi padre era Dios, un gustàs.
Bah! Seguro que, de todas maneras, no habría funcionado...
ResponderEliminar