 |
| Lake (by Luca Pierro) |
Pienso que en este momento
tal vez nadie en el universo piensa en mí,
que solo yo me pienso,
y si ahora muriese,
nadie, ni yo, me pensaría.
Y aquí empieza el abismo,
como cuando me duermo.
Soy mi propio sostén y me lo quito.
Contribuyo a tapizar de ausencia todo.
Tal vez sea por esto
que pensar en un hombre
se parece a salvarlo
(Gracias a Dante Bertini por descubrirme el poema y al poeta)
Aquí és on rau el secret de la immortalitat, en estar present en els pensaments dels altres. Un poema deliciós, gràcies per compartir-lo!
ResponderEliminarGràcies a tu Manel, per ser tan fidel comentarista trencagels. Sí, a mi també em va commoure el poema, penso que és un poema clar per a tots els qui mantenim viva en el pensament la imatge de sers estimats que hem perdut.
EliminarPetó molt gran
Doncs jo cada dia penso sovint amb un munt de gent. (Amb tu també ;)
ResponderEliminarPerò no totes les persones en les que penso estan en aquest món...:(
Espero que el meu pensar en elles contribueixi a la seva salvació... allà on estiguin :)
Una abraçada
Anònim/@
EliminarMalgrat que mantinc oberta la possibilitat de fer comentaris anònims en el blog, sempre em desconcerten.
I més si són d'algú que em pensa...
Mentre seguim pensant en algú el mantenim viu, d'alguna manera. Així rescatem als nostres morts de l'oblit. Si són morts afables i amb els qui no ens van quedar comptes pendents sinó només el rastre de l'amor, els fantasmes no són mala companyia.
Però ai dels fantasmes amb qui no vam saber resoldre o amb els qui ens sentim en deute!!
"... pero la ausencia necesita otros
ResponderEliminarpara que las cosas sean
su destino de aire.
La palabra es el único pájaro que puede ser
igual a su ausencia".
Pensándote.
Gracias.
Gracias Marta por la bellísima aportación y por rescatarme con tu pensamiento.
EliminarUps! I'm sorry sóc jo el de l'anònim. No em vaig adonar que t'escrivia des d'un altre compte :)
ResponderEliminarTens raó, millor no tenir fantasmes amb els van quedar deutes o temes sense resoldre...
En el comentari "anònim" pensava en les que queda el rastre de l'estimació :)
petó
Jejeje... M'alegro de veure't la cara, no m'ho facis aixó d'anar d"incògnit
EliminarA modo de addenda:
ResponderEliminar“La muerte no nos roba los seres amados. Al contrario, nos los guarda y nos los inmortaliza en el recuerdo. La vida sí que nos los roba muchas veces y definitivamente.”
Francouis Mauriac.
muchas gracias
ResponderEliminar¡y en qué momento!
De nada, y ¡bienvenida! aquí cualquier momento es bueno para llegar.
ResponderEliminar