3/9/11

Nel mezzo del cammin...

 



Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
ché la diritta via era smarrita.
Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!



Inferno - Canto primo

7 comentarios:

  1. Coses de les quals tan sols se'n sap la seva veracitat a la meitat d’una vida. Magnífica la il•lustració d’en Gustave Doré d’aquest Dante mirant, desconfiat, enrere...

    ResponderEliminar
  2. Darrerament per les fotos que vas publicant sembla que tu en saps de la selva selvaggia...


    Doré és un dels meus il·lustradors de capçalera, tot i que més que a la Divina Comedia m'agrada als Contes Drolatiques de Balzac.
    Els va editar fa molt Gustavo Gili i va ser un d'aquells llibres que es compren en un moment de rauxa i... hi he treballat molt, m'ha acompanyat durant anys, tant, en tants moments que és impagable.

    ResponderEliminar
  3. A mi també m'agrada molt. No l’he treballat com ho has fet tu, és clar, però ha estat el tapís sobre el que he projectat molta de la meva fantasia...”El Paradís Perdut” és dels meus preferits...
    Gràcies,

    ResponderEliminar
  4. També, magnífiques, els no-llocs i les alegories se li donen molt bé ;-)

    Has pensat mai que Doré va morir el 1883 i Stoker va publicar "Drácula" el 1897... per uns pocs anys es va perdre una gran oportunitat!
    T'ho imagines?

    ResponderEliminar
  5. pucha che! no entiendo un pomo!

    igual me gusta leer(los)

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  6. De italinao voy muy flojito. Pero esa ilustración, es una maravilla. La Divina??? Dante sorprendido en la Fosca?
    Salut.

    ResponderEliminar
  7. @Emmagunst jejeje, disculpa, como con Manel somos amigos nos pusimos a charlar en nuestra lengua habitual...
    Se puede recurrir a google traductor, que por supuesto también traduce el catalán!

    @Igor, son los primeros cantos de la Divina Comedia, y si no se acaban de comprender, puedes encontrar distintas propuestas de traducción, por ejemplo ésta:

    A mitad del camino de la vida,
    en una selva oscura me encontraba
    porque mi ruta había extraviado.

    ¡Cuán dura cosa es decir cuál era
    esta salvaje selva, áspera y fuerte
    que me vuelve el temor al pensamiento!

    o esta:

    Del camino a mitad de nuestra vida
    encontréme por una selva oscura,
    que de derecha senda era perdida.

    ¡Y cuánto en el decir es cosa dura
    esta selva salvaje, áspera y fuerte,
    que en el pensar renueva la pavura!

    ResponderEliminar

Me gusta saber que hay vida ahí afuera. No te cortes, anda, cuéntame...

Creative Commons License Los contenidos de este blog están bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-No comercial 3.0.