11/11/09

vigilando



Me encantan las fotos de Andy Freeberg de los guardias de los museos rusos

8 comentarios:

  1. Te'l comento desprès que ara estic treballant (toma mala consciencia, ja ja !)

    ResponderEliminar
  2. Me encanta! Había visto alguna suelta, pero no toda la recopilación. Para que después digan que las personas ya no se identifican con su trabajo... las ves y son una pieza más de la exposición. ;-)

    ResponderEliminar
  3. Ara si, ja he acabat el laburo.
    Una vegada més ens aportes imatges que ni sommiant hauria pogut trobar. Aquestes dames respectables, uns anys endarrera possiblement vestien de color gris, i de ben segur l'efecte de les fotografies hauria estat un altre. He observat una sospitosa similitut entre les vigilantes i les obres vigilades: els braços de la guardiana del "Puskin Museum" no tenen res a envejar als braços del Moisès(desgraciat del visitant que intenti alguna cosa). També la vigilanta del "Russian State Museum" podria ser perfectament parent dels personatges retratats. Si tornem novament a L'Hermitage, la guardiana del mocador al cap podria haver escapat de qualsevol del dos cuadres que custodia (per cert, conec a qui els mocadors al cap li senten 1000 vegades millor). I definitivament, la guardiana del "New Tirtyakov Gallery" vigila el retrat que li van fer a ella mateixa fa 40 anys. Però de totes elles, em quedo amb les "venerables ancianitas" de l'Hermitage. Segur que observar-les mentre treballen fa que oblidem les obres d'art exposades.

    ResponderEliminar
  4. Resulta además curioso que perviva la asimilación comunista de la clase obrera a la estética institucional de los museos.
    Cualquiera (bueno, casi cualquiera...) podría sentarse a descansar un rato el espinazo en alguno de esos museos solitarios y pasar por un guardia.

    ResponderEliminar
  5. Las fotos hablan por sí mismas, algunas de esas "vigilantas" son una obra de arte y parecen haberse fusionado con la sala en la que están.

    La primera, por ejemplo, me recordó a la madre de Whistler (http://www.culturageneral.net/pintura/cuadros/jpg/retrato_de_la_madre_del_artista.jpg).

    Me parece tiernísima la segunda, vestida a juego con la pared y agarradita al bolso, como la Penélope de la canción de Serrat...

    Y ¿qué decir del perfil de la de la New Tretyakov Gallery? Si es que está clavada...

    Como apunta Flx el contraste de estética obrera con rancia y solemne tradición museística ofrece un buen material, pero también es excelente el ojo fotográfico que lo captó, en el momento preciso.

    Gracias por venir!

    ResponderEliminar
  6. Brutales las fotos!!! para que luego digan que no hay trabajos entretenidos ;-)
    Sospecho que, alguna, no ha de estar viva...necesariamente...

    ResponderEliminar
  7. Ostia, quin treball més guapo. Moltes gràcies per donarm'ho a conèixer. Penso escampar-ho.

    ResponderEliminar
  8. @Dampyr tú sabrás distinguir mejor que nadie a las que aún tienen pulso vital en las venas de las que -con el paso del tiempo y el aburrimiento- ya se estan convirtiendo en mármol. O tal vez morder a alguna de ellas produzca resaca: alguna parece medio encurtida en vodka...

    @Lluís: Quina alegría que t'aturis a comentar aquí i que aquestes fotos li agradin a un mestre de la foto com tu!
    Per suposat que es pot i s'ha d'escampar, poder compartir les coses que ens agraden, interessen o commouen és un dels millors aspectes de la dedicació que alguns tenim per la web.

    ResponderEliminar

Me gusta saber que hay vida ahí afuera. No te cortes, anda, cuéntame...

Creative Commons License Los contenidos de este blog están bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-No comercial 3.0.