Me gustan mucho los montajes de James Casebere, pero en especial me fascinan sus interiores inundados.
Los que me seguís, aquí y en mi tumblr, ya sabéis que son una de mis debilidades...
"Casebere realiza maquetas de arquitecturas, de exteriores e interiores, del tamaño del tablero de una mesa. Tras un concienzudo proceso de iluminación fotografía la maqueta obteniendo un resultado que no permite distinguir entre realidad y ficción" (El Cultural.es)
Addenda:
Me llamaron la atención en especial estas series de interiores sumergidos, porque este señor llega a fotografiar algo parecido a lo que servidora, en algún momento, ha intentado pintar:
 |
| James Casebere: Four Flooded Arches from Left, 1999 |
 |
| Ese oscuro lugar, 2004 |
Doncs no li hauria calgut fer una maqueta per fotografiar casa meva inundada, aquell any que mentre dormia va petar el maneguet flexible del meu escalfador d'aigua... :(
ResponderEliminarA les 3h ja li queia l'aigua en cascada al veí de sota. I fins les 6h no vaig acabar de treure-la.
Això si: El terra va quedar prou net :D
Les fotos són xules. Però... què li impulsarà a fer-les?
abraçada
I no vas aprofitar per fer fotos? Quina ocasió perduda!!
EliminarAl Casebere li interessen les cases, l'arquitectura, l'urbanisme... té també unes fotos molt xules "d'urbanitzacions". Ahir no funcionava el seu web i no vaig posar l'enllaç, però sembla que aquest matí ja l'han recuperat:
http://jamescasebere.net/group6.html
Molt bo el post i precioses les fotos... també interessant la pregunta d’en fra miquel. La primera resposta que m’ha vingut al cap ha estat associar aquest interès amb l’enuresi nocturna... Tens alguna dada Judith de quan va començar a controlar el petit James Casebere? O és que ja no era tant petit…? ;-))
ResponderEliminarJajaja!
ResponderEliminarCom he dit molts cops... els vostres comentaris sempre amplien les interpretacions del món que jo creia possibles. Mai se m'hagués ocorregut.
Com he afegit a l'addenda, per a mi els interiors inundats tenen a veure amb un estat de l'ànima i aquesta és la lectura que jo vaig fer de les fotos. Però... això és el bo de l'art, que no només el fa l'artista, sinó cadascun dels seus espectadors en cada moment en que es posa davant una obra.
He de reconèixer que m'agrada molt més la teva interpretació malgrat les meves sospites pugnen per sortir a la superfície...
EliminarA les tres de la matinada, amb 15 cm. d'aigua per tot el pis, (sort que el fill gran dels veïns de sota em va ajudar...) en l'última cosa que es pensa és en fer fotos :P
ResponderEliminarEncara no sé com no em vaig electrocutar. Tenia una làmpada de peu endollada. D'aquelles que tenen un regulador d'intensitat a terra!
També subscric la teva interpretació de les fotos del Casabere. Jo, es que no he estudiat art, i em deu costar fer interpretacions... Com a molt puc dir que m'agrada o no, que em produeix alguna emoció o em deixa indiferent però no sabria dir-te perquè :)
Reconec que aquestes sales inundades m'atrauen, però em neguiteja una mica que no hi ha senyals de vida ¡!
Ei! La última és teva! ;o)
Abraçada
M'ha fet recordar una foto de Gregory Crewdson, ofelia:
ResponderEliminarhttp://katebenson.com/blog/2012/02/gregory-crewdson-brief-encounters/attachment/1/#main/trackback/
Ohhh, m'encanta!
ResponderEliminarOfèlia és també una de les meves imatges recurrents (com els interiors inundats) i aquesta versió -que reuneix dues de les meves icones obsessives, no la coneixia.
Moltes gràcies!!!