25/6/10

reformas

Imagen del Flickr CC de Ferida aberta


Jaime Gil de Biedma
Resolución

Resolución de ser feliz
por encima de todo, contra todos
y contra mí, de nuevo
-por encima de todo, ser feliz-
vuelvo a tomar esa resolución.

Pero más que el propósito de enmienda
dura el dolor del corazón.

8 comentarios:

  1. Precioso poema y buena resolución ¡sí señora!... y además factible, porque la felicidad también es una actitud.
    Aquí lo malo es cuando el amor forma parte de la ecuación, que entonces ya dependes (además) de la voluntad de otro y la cosa se pone más difícil (que me da a mí que el "dolor de corazón" al que se refiere Gil de Biedma tiene que ver con eso).
    Pero tengo que confesar que eso es lo que me propuse en mi baño lunar de este año, ser feliz... ¡casi na'! ;-)

    ResponderEliminar
  2. Es que como fue mi cumple y estoy al inicio de una nueva vuelta alrededor del sol, es mi momento de buenos propósitos; lo típico, ya sabes: dejar de fumar, hacer más deporte, aprender inglés, ser feliz...

    ResponderEliminar
  3. hummm, ser feliz, dejar de fumar, aprender una lengua...retos importantes que denotan tu extraordinaria juventud. Per molts anys [endarrerit però igualment sincer...]

    ResponderEliminar
  4. tsk, tsk, endarrerit... però sincer... vaaaa. S'accepta.
    Gracies

    ResponderEliminar
  5. Ser feliz es una forma de andar, un forma de tomarse la vida, una forma de intentarlo, una forma de verlo .... merece la pena, te lo aseguro.

    ResponderEliminar
  6. Coincideixo amb tu (aproximadament, si més no) en les dates en què inicio una nova volta a l'esfera solar! A mi m'agrada especialment perquè és a prop de la revetlla de Sant Joan i aprofito per cremar a la foguera algunes coses...

    M'ha agradat molt el poema d'en Gil de Biedma i coincideixo en la resolució. Potser serà la divisa que enmarcarà aquest nou any de vida?

    ResponderEliminar
  7. @Juana que gusto da leerte, chica, parece que escribes desde la mismisima dirección postal de la Felicidad... perseveraré ;-)

    @Mònica No recordo on vaig llegir que els romans festejaven l'aniversari perquè era motiu de celebració haver superat els dies infausts previs a l'aniversari del naixement, creien que era una temporada fosca, de tancament d'un cicle i de baixes energies... en la qual era especialment fàcil tenir desgracies o fins i tot morir.
    No sé si ho crec, però passar-me... em passa ;-) de manera que, companya astrològica, et convido a començar aquesta nostra nova volta al voltant del sol amb energies renovades i moooltes ganes de ser felices.
    (Per cert, felicitats!)

    ResponderEliminar
  8. Tengo que aprender de tu capacidad de sintesis y de sugerencia. Qué fácil es leerte. Me alegro que nuestros cumples blogueros coincidan. Un beso...

    ResponderEliminar

Me gusta saber que hay vida ahí afuera. No te cortes, anda, cuéntame...

Creative Commons License Los contenidos de este blog están bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-No comercial 3.0.