Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura ché la diritta via era smarrita. Ahi quanto a dir qual era è cosa dura esta selva selvaggia e aspra e forte che nel pensier rinova la paura!
Coses de les quals tan sols se'n sap la seva veracitat a la meitat d’una vida. Magnífica la il•lustració d’en Gustave Doré d’aquest Dante mirant, desconfiat, enrere...
Darrerament per les fotos que vas publicant sembla que tu en saps de la selva selvaggia...
Doré és un dels meus il·lustradors de capçalera, tot i que més que a la Divina Comedia m'agrada als Contes Drolatiques de Balzac. Els va editar fa molt Gustavo Gili i va ser un d'aquells llibres que es compren en un moment de rauxa i... hi he treballat molt, m'ha acompanyat durant anys, tant, en tants moments que és impagable.
A mi també m'agrada molt. No l’he treballat com ho has fet tu, és clar, però ha estat el tapís sobre el que he projectat molta de la meva fantasia...”El Paradís Perdut” és dels meus preferits... Gràcies,
@Emmagunst jejeje, disculpa, como con Manel somos amigos nos pusimos a charlar en nuestra lengua habitual... Se puede recurrir a google traductor, que por supuesto también traduce el catalán!
@Igor, son los primeros cantos de la Divina Comedia, y si no se acaban de comprender, puedes encontrar distintas propuestas de traducción, por ejemplo ésta:
A mitad del camino de la vida, en una selva oscura me encontraba porque mi ruta había extraviado.
¡Cuán dura cosa es decir cuál era esta salvaje selva, áspera y fuerte que me vuelve el temor al pensamiento!
o esta:
Del camino a mitad de nuestra vida encontréme por una selva oscura, que de derecha senda era perdida.
¡Y cuánto en el decir es cosa dura esta selva salvaje, áspera y fuerte, que en el pensar renueva la pavura!
Coses de les quals tan sols se'n sap la seva veracitat a la meitat d’una vida. Magnífica la il•lustració d’en Gustave Doré d’aquest Dante mirant, desconfiat, enrere...
ResponderEliminarDarrerament per les fotos que vas publicant sembla que tu en saps de la selva selvaggia...
ResponderEliminarDoré és un dels meus il·lustradors de capçalera, tot i que més que a la Divina Comedia m'agrada als Contes Drolatiques de Balzac.
Els va editar fa molt Gustavo Gili i va ser un d'aquells llibres que es compren en un moment de rauxa i... hi he treballat molt, m'ha acompanyat durant anys, tant, en tants moments que és impagable.
A mi també m'agrada molt. No l’he treballat com ho has fet tu, és clar, però ha estat el tapís sobre el que he projectat molta de la meva fantasia...”El Paradís Perdut” és dels meus preferits...
ResponderEliminarGràcies,
També, magnífiques, els no-llocs i les alegories se li donen molt bé ;-)
ResponderEliminarHas pensat mai que Doré va morir el 1883 i Stoker va publicar "Drácula" el 1897... per uns pocs anys es va perdre una gran oportunitat!
T'ho imagines?
pucha che! no entiendo un pomo!
ResponderEliminarigual me gusta leer(los)
Un abrazo
De italinao voy muy flojito. Pero esa ilustración, es una maravilla. La Divina??? Dante sorprendido en la Fosca?
ResponderEliminarSalut.
@Emmagunst jejeje, disculpa, como con Manel somos amigos nos pusimos a charlar en nuestra lengua habitual...
ResponderEliminarSe puede recurrir a google traductor, que por supuesto también traduce el catalán!
@Igor, son los primeros cantos de la Divina Comedia, y si no se acaban de comprender, puedes encontrar distintas propuestas de traducción, por ejemplo ésta:
A mitad del camino de la vida,
en una selva oscura me encontraba
porque mi ruta había extraviado.
¡Cuán dura cosa es decir cuál era
esta salvaje selva, áspera y fuerte
que me vuelve el temor al pensamiento!
o esta:
Del camino a mitad de nuestra vida
encontréme por una selva oscura,
que de derecha senda era perdida.
¡Y cuánto en el decir es cosa dura
esta selva salvaje, áspera y fuerte,
que en el pensar renueva la pavura!